ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

1380

Setembre,7. Juan I fa una sentencia arbitral entre Morella i les aldees que en aquell moment eren dependents de Morella i que pretenien ser independents.  Es pot llegir:

  “Attenents diuerses contrasts en temps passats esser suscitats e moguts; e encara vuy son entre la uniuersitat de la vida de Morella de una part, e les uniuersitats de les Aldees de aquella  villa, ço es del Forcall, de Cati, de Vilafranca, de Cinchtorres, de Castellfort, de Portell, e de Vallibona del altre. En especial sobre la jurisdiccio ciuil, e mixt imperi, el exercici de aquells, los quals uniuersitats de les dites Aldees pretenien, e pretenen hauer exercit, e deure esser exercit per los Justicies de les dites Aldees inmediata por lo Senyor Rey...”

[MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p.317 Ajuntament de Vilafranca, 1999]

Agost, 9. El conflicte entre Morella i les aldees no queda oblidat: <<En el contencioso entre Morella y las aldeas, el monarca nombró nuevos árbitros y prohibió taxativamente  que una y otra siguiesen presentando recursos ante el rey, el primogénito o los tribunales de la corte. Aun así, sin embargo, son muchos los folios de los registro de la Cancillería Real del Archivo Real de Barcelona que contienen documentos relativos al largo contencioso de la comarca dels Ports.>>

1386

1386 i s. XV en un document d'Anfós el Magnànim (Arxiu de Cinctorres, **CONSULTAR**) [apareix Portell];

  ***AMPLIAR: Ho diu el Coromines en el ONOMASTICON CATALONIAE i ens ho facilita Santi Arbós via fòrum de internet, veure en 1249***

Abril, 12. Continuen les conseqüències del conflicte entre les aldees i Morella, relatives a la independència d'aquestes: <<El rey Juan I, el Cazador, otorgaba remisión selectiva de penas a las aldeas de Morella, con la posibilidad de exceptuar a algunos individuos, decisión firmada en el monasterio de Valldonzella>>

[ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 26. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003 www.lamemoriadaurada.com ]

1388

Juny,10. Monferrer, parlant sobre la festa de Sant Antoni a Vilafranca ens dona una dada molt important sobre el S. Antoni de Portell. Diu:

  “Aquesta festa popular d’indubtable orige pagà, donada la seua relació amb el culte al foc i a la naturalesa, com recentment ha estudiat BOUCHE (1980), constitueix una supervivència de primitives representacions civico-religioses. La festa arranca de l’Alta Edat Mitjana, del s.XIV, en el que Joan I d’Aragó aprobà a Saragossa, el 10 de juny (de 1388) els estatuts u ordinacions de les confraries de les aldees de Morella, que ja funcionaven per multa tempora, i entre elles la de Santi Anthonij com una de les més importants, i la gràcia reial alcançava a set aldees: Forcall, Cinctorres, Portell, Vilafranca, Catí, Vallivona i Castellfort.”

  [NO SEMBLA QUE EN PORTELL HI HAGUÉS ENCARA UNA CONFRARIA DE S.ANTONI, PERQUÈ AL DOCUMENT ESMENTAT NO APAREIX I EN CANVI SÍ QUE APAREIX UNA DE S.DOMINGO, VEURE EIXARCH, o sí?]

[MONFERRER GUARDIOLA, Rafael. La publicata de Sant Antoni de Vilafranca, p.42. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca, A.M.Y.C., AÑO V, 1979-82]

També trobem a la web Avinsolana de Vallibona, referència a Sant Antoni:

<<Les feines agrícoles es distribueixen segons un calendari que s'ajusta a les estacions climatològiques. Al mateix temps, una sèrie de pràctiques rituals les complementen i els aporten un simbolisme transcendent. [...] Entre 1276 i 1388 degué difondre's la devoció a sant Antoni per les nostres comarques perquè en 1388 Joan I atorgà els estatuts de les confraries dels llogarets de Morella, la qual cosa ens permet suposar que amb anterioritat s'hi havia creat el clima propici per a la demanda del reconeixement i l'aprovació reial. A l'Arxiu de Cinctorres es conserva una còpia dels estatuts de la "Cofradia Laycal de la Verge Maria, sant Joan Evangelista i sant Antoni Abat" que Joan I, rei d'Aragó, concedí per reial privilegi a la visa de Castellfort [i està a l'arxiu de Cinctorres o és una errada i volia dir "arxiu de Castellfort"?] el 10 de juny de 1388. Són els mateixos estatuts que van aprovar les confraries de Cinctorres, Forcall, Portell, Vilafranca, Catí, Vallibona i els llogarets de Morella."

[Consultat en: http://avinsilona.iespana.es/documentacio/documentacio.htm ]

1388

Eixarch en el seu llibre de Història de Forcall també fa referència a aquesta “confirmació” dels estatuts u ordinacions de les confraries de les aldees de Morella, en el que apareixen només 7 pobles afectats per la gràcia reial, que apareixen citats en la documentació per aquest ordre: Forcall, Cinctorres, Portell, Vilafranca, Catí, Vallibona i Castellfort (falten La Mata^{*Eixarch en el llibre de La Mata ja diu que tenien cofradia l’any 1332 de Sant Antoni i de Santa Bàrbara (veure en 1332)} i Sorita, no sabem perquè). I transcriu una part, “...in loco de portello, sub invocationibus sancte marie, sancti dominici et sancte marie, confaria dels letrats, vulgariter appellata, 3...” [EL MEU DUBTE ESTÀ EN QUE JO ACÍ NO VEIG QUE NOMBRE LA DE SANCTI ANTHONII, COM SÍ QUE HO FA A FORCALL, VILAFRANCA O CASTELLFORT] També és curiós que en Portell hi havien dues confraries baix l’advocació de Santa Maria (de l’Assumpta), d’especial devoció del rei conqueridor.

  A més, també fa referència a un article de Xavir Fàbregas, en el Diari AVUI, de 12 de gener de 1978, amb el títol “Una Fiesta parateatral: Les Santantonades”, i entre altres coses diu que “...els rituals celebrats per propiciar un bon any de collites i de ramats no van poder ésser eliminats per les religions que van anar arribant...” i “...la festa del solstici d’hivern, la gran festa en honor del sol a tota la Mediterrània occidental, va quedar convertida en el Nadal cristià, i els rituals agrícoles i ramaders que venien amb el desvetllament del nou any, van rebre la presidència honorària de Sant Antoni, i tots contents...”.

  Aquest gran estudiòs del teatre, li dóna doncs un origen pre-romà, més aviat ibéric, cosa que sembla ratificar l’abundant presència de jaciments íbers a les nostres terres. I en l’article també fa referència al nostre poble: “...En una comarca allunyada de les vies de comunicació i , per tant dels corrents migratoris, com els Ports de Morella, el ritual de la Santantonà ha romàs com una de les cerimònies anyals. N’he pogut trobar constància a Cintorres, Portell, Mirambell, Olocau del Rei, Vilafranca del Maestrat, La Mata i Forcall...”

[DUBTE : QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE ‘CONFRARIA’ I ‘ESGLÈSIA’?]

[DUBTE : A PARTIR DE QUANT LA DE L’ALBAREDA ESTÀ DEDICADA A S.MARC ? PERQUÈ ACÍ PARLEN DE S.MARIA I S.DOMINGO, PERÒ TAMBÉ SE SAP QUE ANTIGAMENT ESTAVA DEDICADA A S.SALVADOR]

[I S.SALVADOR TÉ ALGO A VEURE AMB ELS TEMPLERS ?]

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993), p. 279. Ayuntamiento de Forcall. 1994]

Setembre, 7. Intent de finiquitar el conflicte de la independència de les aldees de Morella: 

<<En las Cortes de Monzón [Juan I] publicó la solemne sentencia de 21 cláusulas para Morella y las aldeas, con la pretensión de que fuese definitiva y diese fin al contencioso secular, ya muy envenenado y violento en la década de 1379 a 1389. Sentencia que tuvo en la aplicación una larga duración y que el rey Martín el Humano, en 1403, incorporó al cuerpo jurídico de los Fueros. Como dice Mn. Joan Puig, “para el monarca parece este documento una cosa razonable. Para la villa de Morella cosa digna de ser admitida, puesto que ella rogó que se publicase. Mas para las aldeas, una cadena dorada por cuya desaparición lucharon incansables 302 años más, hasta 1691, que la vio hecha pedazos.” (Puig, 1953, pp. 108-112)>>

[ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 33. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003 www.lamemoriadaurada.com]

Mossén Juan Puig, al seu llibre sobre la història de Catí, també parla d'això:

<<El 20 de diciembre de 1624 vuelve a protestar Catí contra Morella por la elección del justicia no verificada conforme a las normas del derecho consuetudinario. Esto no era sino llamas del fuego todavía no apagado de las cuestiones de Independencia muy vivas en 1389, y presagio del que se había de encender más fuerte en 1648 y 1672, y que fue irresistible en 1691. (A.P. e Index pág. 436)>>

[PUIG PUIG, Mossén Juan. Historia breve y documentada de la Real villa de Catí II, p. 19. Servei de publicacions de la Diputació de Castelló. 1998]

D'aquell mateix any, no sabem si en la mateixa sessió que diu Alanyà, o no, tenim una altra referència:

<<Una sentencia de Juan I dada en 1389 estableció el estatuto de la comunidad [de Morella] y el régimen en que ésta vivió hasta su definitiva disolución [en 1691].>>

[SÁNCHEZ ADELL, José. La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y Gente. Capítol XI: "La Edad Media Cristiana". Pàg. 316. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Madrid. 1985]

1397

Grau quan parla de la demografia de Portell en el butlletí AMYC, diu que aquest any hi havien a Portell 157 focs [els calcula segons el pagament del morabatí l’any anterior]. Diu, parlant de la demografia i els efectes que hi van tenir la ‘glànola’ o ‘Peste Negra’: “En emprar fonts com l’Arxiu de la Corona d’Aragó i el Notarial de Morella, a més a més d’altra bibliografia general, és desconcertant vore com Portell, als cinquanta anys (51, per ser més exactes) de la famosa glànola o Peste Negra de 1348, que va delmar la població dls nostres Ports, s’havia refet i tenia una densitat demogràfica prou important; la glànola havia atacat tots els estrats socials. Trenchs Odena {TRENCH ODENA, JOSÉ. El Reino de Valencia y la peste de 1348. Datos para un estudio. “Estudios de Historia de Valencia”. Universidad de Valencia, Secretariado de Publicaciones. 1978, p.23-49} mos diu que, a Morella fins i tot va morir l’arxiprest Ramon Esteve [...] Sigue el que sigue, encara que la passa va repetir els seus estralls uns anys després, podem vore com a Portell hi havia en 1397, 157 focs que representarien una població, si fem el càlcul de 4,5 per foc, d’un total de 706 persones, ànimes, més o menys. Ho sabem, mercés al cobrament del dret de monedatge, del morabatí, que es va fer l’any 1397 i que es cobrava cada set anys, que figura en un volum de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Patrimoni, Mestre Racional, en el que al llarg de 85 fulls, figura el nom de tots i cada ú dels contribuents, escomensant per Morella (les tres parròquies: Santa Maria, Sant Joan i Sant Miquel)  i els seus masos i carrers (La Mata, Xiva i Palanques), i tot seguit, cada una de les aldees. És molt valuós no només perqué mos dóna la quantitat arreplegada (a Portell foren 127 moracatins) sinó perqué mos facilite el nom propi i alguns dels oficis dels caps de família del lloc, exceptats els dispensats de tal contribució, com eren els clergues, i que serien probabalement en aquell moment el rector i dos o tres beneficiats, que ja no figuren a la relació per la qual cosa caldria pesar en mitja dotzena més de focs.

  [Per tant, si sumem a 157, 12 que debien d’estar exents, farien un total de 169]

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca, p.67-75. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca, A.M.Y.C., AÑO XI, 1989-90.]

Continuant amb lo anterior, tenim una transcripció dels noms que apareixen en dit document, amb els noms dels portellans que havien de pagar el morabatí aquell any (1397J) [el morabatí es cobrava cada 7 anys], que eren 157 focs o cases, gràcies per una banda a Manuel Grau Monserrat (Boletín de Amigos de Morella y su comarca, A.M.Y.C. XI, que figura en un volum de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Patrimoni, Mestre Racional, n.2405, f.45v-49r) i també a Enric Guinot, que ens dona una segon lectura dels noms esmentats.

[veure llistat]

  Suman del mora/abatins/clars cullits en lo dit loch de Portell, CXXVII mor/abatins/.”

  També es diu que Les Albaredes en aquell moment estaven dominades pels BRUSCA [***BUSCAR INFO QUE HO CONFIRME***]

  També sabem que en aquell moment, en Portell hi havia:

*dos ferrers, Miquel Carcasses i Bartomeu Martí

*un masover [només un??], que es diu també Bartomeu Martí

*un teixidor, Domingo Esteve

*un fuster, Miquel Domingo

*un notari, Benet Darnes

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca, p.67-75. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca, A.M.Y.C., AÑO XI, 1989-90]

[Una altra versió, en GUINOT RODRÍGUEZ, Enric. Els Fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval. Vol.II., p.176. Núm. 40. Biblioteca d’Estudis i Investigacions. Tres i Quatre. València. 1999]

D'aquesta any és també tenim dades dels nostres veïns d'Aragó. Així, Laliena, en el llibre "Maestrazgo, laberinto de silencio", a més de fer un bon repàs a aquells primers segles de colonització cristiana, ens diu:

<<La recaudación de un monedaje (un impuesto no proporcional, satisfecho por todos los propietarios de bienes valorados en una cuantía bastante baja) en 1397, permite señalar que en el territorio de las Bailías [...] tenía 2.647 fuegos de monedaje, es decir, entre 9.300 y 10.500 personas, con una probabilidad mayor en favor de la cifra más elevada, ya que en el censo no se incluyen clérigos, nobles ni pobres de solemnidad. Se trata, tanto en números absolutos, como en relación con la densidad, de la mitad de la población de 1787 (21.427 almas), que debe considerarse prácticamente el máximo que podía soportar la zona con una economía tradicional. [I adverteix] Estos datos no se pueden comparar con el censo de 1495, que se refiere a un impuesto muy distinto y que, además, debe ser manejado con gran prudencia. Un ejemplo servirá para atisbar las dificultades: en Puertomingalvo, el censo señala 91 familias en esa fecha, cuando, al año siguiente una fuente local enumera nominalmente 204 familias. Así, en función de los datos que proporciona esta localidad, que se pueden extrapolar al conjunto del Maestrazgo, no es arriesgado pensar que se estaba iniciando una recomposición de familias, que comenzó con el último tercio del siglo XV y se caracterizó por un incremento del número de los cabezas de hogares imponibles. [...] [més reflexions en l'any 1497]

De acuerdo con el recuento de 1397, la estructura del poblamiento reflejaba un triple fenómeno: por una parte, la presencia de núcleos de poblamiento agrupado y rodeado de murallas, de dimensiones significativas, como Cantavieja, Las Cuevas de Cañart, Castellote, Mirambel, Tronchón, Peñarroya, Fortanete, con 800 a 1.500 habitantes (siempre como mínimo), escoltados por algunos lugares que contaban de 200 a 300 habitantes (Bordón, Luco,...) rodeados, a su vez, por una aureola de poblamiento disperso formado por caseríos y masadas o mases, con un aspecto material que se observa mal en esta fuente, pero que, en todo caso, tenían entre 50 y 60 habitantes por bloque de masadas que, como su nombre sugiere, no solían mostrar aspecto de un caserío homogéneo y compacto.>>

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 62-63. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]

1398

En l’Arxiu Datini di Prato (ADP) de Firenze/Italia, hi han dades sobre el comerç de les nostres terres dels ports i Itàlia. Es donen dades de compra-venta de llana tant de Morella com d’altres pobles de la comarca (en aquell moment aldees de Morella), com Portell. Cita dos compradors i dos venedors. Un venedor és de Morella, i es diu Jaume Morató, que ven llana de Portell, Vilafranca i Castellfort a un venecià que es deie messer Francho Cornero (sic. “...417 rove di lana receveti da Giaome Moratone di Morella cioe a Portelli, Vilafancha e Chastelforte del termine di Morella e fecila stivare, 83 sache deono dare, di 20 ottobre, Ib. trecento trentatre, soldi 12. [333 lliures i 12 sous] Chomprai per messer Francho Chornero a soldi 16 ro. Come apare in questo (Memoriale) a carta 45 (f.141 v)

  Un altre venedor, aquest de Portell li ven 170 roves de llana al comerciant venecià Antonio Contarino. La quantitat de llana és major que la que consta com a venuda de Forcall (166 roves) o Cinctorres (140), i a més, s’ha de tenir en compte que ja se n’havie venut una part juntament amb Vilafranca i Castellfort per mitjà del morellà Morató. [¿AIXÒ VOL DIR ALGUNA COSA??]

  El comerciant de Portell es diu Pedro Frassinet [en la ceda del morabatí de l’any anterior, ja apareix un tal Pedro FREXYNET, dos vegades, una per ell mateix, i l'altra com a tudor del fill den Gº Dº; també, en el llibre de Forcall d'Eixarch, també parla d'un d'aquesta família com a Justícia de Portell, en 1443.] i la transcripció del document que ens dón Milián és la següent: “...170 ro. di lana di Portelli del termine di Morella, com prai da Piero Frascinero di Portelli e fecila stivare in 34 sache, deono dare Ib. 136, s. Comprai per Antonio Contarino di Vinegia (f.146v)

[MILIÁN BOIX, Manuel. Homenaje. pàg. 435. Capítol 47.- “Contacto mercantil de Morella y sus aldeas con el mercader toscano Francesco di Marco Datini, De Prato (1393-1410). Primer Congreso de Historia del País Valenciano, II. Valencia, 1981. p.639-663.]

[Potser caldria revisar aquests arxius. Laliena també dóna dades dels nostres veïns]

<<Relación de los centros laneros, su producción, calidad y precio de la lana, en los Maestrazgos castellonense y turolense, según los corresponsales de la Compañía Datin de Florencia en 1402-1410 (sólo se recogen los datos que afectan a nuestra región). El precio base es de 17 sueldos por arroba.

En Tronchón se producen 300 arrobas de lana común puesta en Cinctorres: a razón de 12 dineros por arroba menos que la de Cinctorres.

En Fortanete se producen 250 arrobas de lana común; estamos ya en Aragón: no son buenas lanas, según parece. Desde aquí no hay, en otros mases, m´s que lanas comunes hasta el límite con Teruel, son a 2 sueldos menos por arroba que las de Morella.

En Cantavieja se producen 800 arrobas de lana; 300 son tan buenas como las de Morella; las otras comunes: puestas en el mar, a I sueldo menos por arroba que las de Morella.

En Ejulve se producen 500 arrobas de buena lana, que, puestas en el mar, valen tanto como las de Morella (...)>>

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 64. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]

"Durante la Edad Media, las comarcas del norte valenciano: la ciudad de Morella y sus términos, y los territorios del Maestrazgo de la Orden de santa María de Montesa, fueron un animado cruce de caminos con una economía floreciente. El auge mercantil estaba basado en la exportación de la lana con destino a la industria de paños de la Toscana. El intercambio comercial abrió el territorio a diversas influencias culturales. Afinales del siglo XIV se había asentado en esta zona una prestigiosa escuela de orfebres. Al mismo tiempo aparece en estas comarcas un arte de corte de piedras cuyos diseños parecen depender totalmente de composiciones de orfebrería. Excelente ejemplo de lo dicho es la medieval, aunque hoy descalabrada cruz de término de piedra, o peiró, [el peiró de la Font] de la población de Portell de Morella . En esta construcción se ha sustituido el capitel, o mançana, que sirve de base de cruz (tradicionalmente esculpido con imágenes) por un típico diseño de orfebre: un pétreo nudo o corona cabujones dispuestos en losanje. El diseño de esta pieza es idéntica a la que adorna el coetáneo cáliz cuatrocentista de la parroquia del lugar, o al de la cruz procesional de la vecina localidad de Cinctorres."

[ZARAGOZÁ, ARTURO. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 82. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003 www.lamemoriadaurada.com]