Resum de les

CARTES-POBLA

dels pobles de la comarca

Citats per SARTHOU CARRERES, amb complement de GUINOT i ROVIRA CLIMENT

Fem un resum de les cartes pobla que ens cita Sarthou (les que estan en verd i negreta són complements extrets de Guinot):

POBLE: CARTA POBLA DE: DONACIÓ A: FETA PER:
Ares del Maestre 1243, 23 de gener 14 varios pobladores cristianos D. Ladrón
Ares del Maestre 1294 los Templarios Jaime I
Castellfort 1237, 1 de Agosto 10 Ferrer de Segarra D. Blasco
Catí 26 1239, 25 de gener Ramon de Bocona i 40 pobladors Balasc d'Alagó
Cinctorres 1235-1240 12 Benito de Torres Balasc d'Alagó
Forcall     Jaime II22
Forcall 1246, 6 de maig varis repobladors Pere Nunyes 15
Herbés 2 1233, 6 de maig Artal de Ribes Balasc d'Alagó
Herbés 1233 Juan Garcés D. Blasco
La Mata de Morella 1234 Bernat de Monçó Balasc d'Alagó
Morella (1ª) 1233, 17 de Abril 500 cristianos viejos D. Blasco
Morella (2ª) 1250, 16 de febrer 16 los habitantes de Morella Jaime I
Mas de Fra Ximeno o Alhorre 18 1254, 18 de març varis pobladors Frare Sanç (mon. de Roda)
Olocau del Rey 30 1180, 35 [??] de Agosto Fray Ermengol de Aspa (O. San Juan) Alfonso II de Aragón
Olocau del Rey 28 1271, 21 de Mayo Arnaldo Sauit y otros diez Infante D. Pedro
Olocau del Rey 29 1286, 3 de Febrero Ramón Escorsia Alfonso III de Aragón
Ortells 1235-1240   Joan Brusca
Palanques 23      
Portell 25 1234 los Templarios Jaime I
Todolella 1242, 2 de Agosto Ramón de Caldera 13 Jaime I
Saranyana 3 1233, juliol Bernat de Calvera Balasc d'Alagó
Vallibona 1233, novembre Vidal de Sogues Balasc d'Alagó
Vallibona 32 1271 algunos cristianos viejos D. Blasco [Balasc d'Alagó nét]
Villafranca del Cid 1239, 25 de Enero 11 Marcos de Villarlongo, Gracián Navarro y otros D. Blasco
Villores 24 1234 las monjas de Jérica  
Zurita ó Zorita 1253, 31 de Marzo 1 Andrés Peralta y otros Jaime I
 
Benifassà (abans) 1208, 22 de novembre Guillem de Cervera Pere II
Puebla de Benifasar 31 1233, 23 de Enero Fray Udial (monjes de Poblet) Jaime I
Benifassà 1261, 20 de juny l'abat del monestir de Benifassà el bisbe de Tortosa 19
Bel, la penya de 4 1233, 4 de maig n'Elió Balasc d'Alagó
Bel 1238, juliol Joan Brusca i els seus Balasc d'Alagó
Bell·lloc i Albar 1262, 11 de gener varis pobladors 20 Fra Berenguer
Boixar 5 1236, 5 de març vàries persones Balasc d'Alagó
Castell de Cabres 1233, 6 de maig Artal de Ribes Jaime I
Castell de Cabres 1239, 26 de gener Berenguer de Çagranadella i Berenguer de Borràs Balasc d'Alagó
Coratxà 9 1237, 7 de febrer en Salvador Balasc d'Alagó
Fredes 6 1233, 23 de Enero los monjes de Poblet Jaime I
Malgraner 1269, 4 de maig varis pobladors 21 Fra Berenguer de Concavella
Mola Escabosa 7 1237, 3 de febrer Mateu de Paners Balasc d'Alagó
Penya d'Aranyonal i les Cingles 17 1250, 31 d'agost varis pobladors Fra Berenguer
Rafalgarí 27 1242, 13 de mayo Bernardo Vachero et Berengario de Turre et Gullelmo Pental Guillermo de Moncada
Vilanova 8 1237, 3 de febrer Arnau de Barber Balasc d'Alagó
 
1 31 de Març de 1233 segons Guinot
2 No són la mateixa carta pobla, i aquesta és la mateixa carta per Castell de Cabres i Herbés
3 la Torre de Saranyana i els vilars de Alabor i la Pererola
4, 7 i 8 Al terme de Castell de Cabres
5 la mateixa pel Boixar i Fredes
6 Guinot no fa menció d'aquesta carta
9 Coratxà i Penya d'Aranyonal, al terme de Castell de Cabres
10 Guinot només diu l'any (la data que donava Sarthou era el de la capitulació de Galintort) A més, Sarthou diu: "Habiendo conquistado los cristianos todo el actual Maestrazgo á los árabes, sólo restaba el castillo de Galintort, á tres leguas de Morella, y su último baluarte en quebradas serranías. Don Blasco de Alagón púsole sitio, taló los campos, incendió las mieses é intimó la rendición de los moros, los cuales, viéndose sin ninguna esperanza de auxilio ni resistencia, capitularon en 1º Agosto 1237. Dicho don Blasco dió á poblar esta plaza á Ferrer Segarra, según carta-puebla que se conserva aún"
11 Guinot diu que va ser el 7 de febrer (Sarthou diu aquesta data quan parla de les dades històriques de Morella, a la pàg. 661); la dóna Balasc d'Alagó a "Marc de Villarluengo i Garcia Navarro"; i per Vilafranca diu "Riu de les Truites". Sarthou diu "D. Blasco fundó esta población libre con el nombre de <<Villa franca del Said (del 'Señor' y no del 'Cid', como malamente se la llama hoy día), y la dió á poblar en 25 Enero 1239..."
12 Segons Sarthou, primera meitat del segle XIII  i per Jaume I; però Guinot ens ho acota més: 1235-1240, i Balasc d'Alagó. Sarthou diu: "Esta población fué fundada por los árabes y conquistada por Jaime I de Aragón en la primera mitad del siglo XIII"
13 Ramon de Calvera, segons Guinot. Sarthou diu que Jaume I la va donar des de València

14 Segons Sarthou, "21 de Enero de 1241" però Guinot diu que va ser el 23 de gener de 1243 i coincideixen en que la dóna en Ladró, senyor d'Ares

15 Sarthou deia que estava feta per Jaume II, però Guinot ens aclareix que això va ser una ratificació en data 10 de maig de 1306 de l'original, feta per Pere Nunyes, alcait de Morella i lloctinent de l'infant Pere de Portugal (6 de maig de 1246)
16 Sarthou diu 1949 i Guinot, 1950. Es una ratificació de l'anterior de 1233
17 Al terme de Benifassà
18 Dóna aquest lloc del terme de Morella a Iust de Verge et Maria Domingo, uxor quondam Bartholomeo de Belsa, et Paschasius Garcia, et Dominicus de Montalba, et Iohanni d'Anyo, et Berengaria de Monpao, et Dominicus Perez, et Paschasius de Valentin
19 Bernat d'Olivella
20 l'abat del monestir de Benifassà dona aquests llocs situats en dit barranc a Petro Estoca, et Petro Ortola, et Bartholomeo Blanco, et Michaeli Barcelo, et Iohanni Tarrago, et Iacobo de Peres, et Petro Morell, et Matheu de Paner, et R. Talquer, et R. Estrany, et Bernardo de Paner, et Salvatori Rubey, et Petro d'Isona, et Berengueri Giner, et Bernardi Giner, et Petro Oden, et Petro de Podio, et Iohanni de Fluvia, et Petro Magistro, et Berengario Tarrago, et Poncio de Castroasinorum, et R. Garcia, et Iohanni de Bergueda, et G. Moles, et Na Poca, et G. de Ollis, et Vitali de Prades, et P. de Tatger, et Ferrario de Querol
21 l'abat del monestir de Benifassà dona aquests llocs situats en el seu terme a Iohanni Vitali, et Iohanni Franco, et Petro Francho, et Berengario Tatger
22 Diu Sarthou: "En su privilegio ó carta-puebla ordenó Jaime II se construyese cerca de Morella, en el lugar que hoy ocupa, una aldea con el nombre de Forcall"
23 Sarthou parla de Palanques però no de la carta-pobla i només diu: "Data esta población del tiempo de los árabes", posiblement perque era considerada "barrio de Morella"
24 Sarthou no diu res de carta-pobla però se sobreentén: "Esta población es de origen morisco y después de la Reconquista tuvo por señoras, 1234, á las monjas de Jérica"
25 Sarthou concretament diu: "Conquistada la población por Jaime I en 1234, diola á los Templarios, y extinguidos éstos, pasó á la jurisdicción de Morella". Guinot no fa menció d'aquesta carta
26 Sarthou l'inclou Catí al "Partido de Albocacer", la resta, al "Partido de Morella". "Esta villa se supone fundada por los árabes. Conquistada por los cristianos, D. Blasco de Alagón dióla á poblar á Ramón de Bachona y otros 15 pobladores en 1223, y por privilegio del Rey conquistador, dado en Burriana en 1750 [error], cedió dicho lugar como aldea, al Consejo y hombres de Morella. Los primeros pobladores, nobles algunos de ellos, fueron muy belicosos"
27 Rovira Climent, J.J. en el seu llibre "Rafalgarí" ens dona una transcripció de la carta-pobla de "Raphal Gari", "sufragania de Alboxar" que troba al "Diplomatari de FONT I RIUS. Guinot no en diu res i Sarthou tampoc, però diu: "[Fredes] los franceses la redujeron a escombros. Igual suerte sufrieron Rafelgarí (que ya desaparició del mapa) y otros pueblos cercanos de la comarca"
28 Diu Sarthou: "Según carta-puebla que dió en Figueras"
29 Diu Sarthou: "dió la villa, desde Mallorca"
30 Diu Sarthou: "Alfonso II de Aragón (35 [??] Agosto 1180) hace merced á los caballeros de la orden de San Juan de Jerusalén, del castillo de Olocau. La carta de donación la recibió el maestro de Amosta Fray Ermengol de Aspa. Estas donaciones solían hacerse para cuando se conquistaran y á fin de estimular á los que las recibían en emprender su conquista"
31 Afegeix Sarthou: "para que fundasen el monasterio de Benifazá, el castillo y lugar de este nombre, el castillo y valle de Magraner y los castillos y lugares de Fredes, Boxar, Rosell, Cabres y Bel, con todos sus términos, tierras y pertenencias". Més endavant afegeix: "era el Abad señor de los siete pueblos de que se componía la tenencia de Benifazá, ó sean, Bel, Ballestar, Boxar, Castell de Cabres, Corachá, Fredes y Puebla de Benifazá". I també: "[el Abad] era prior de varias entidades religiosas de Valencia, Tortosa, Mosqueruela, Cardó, etc."
32 Sarthou diu que: "Vallibona formaba parte de la Tenencia de Benifazar, cuyo abad cobraba la mitad del diezmo."

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]

[GUINOT RODRÍGUEZ, Enric. Cartes de poblament medievals valencianes. Generalitat Valenciana. Servei de publicacións de la Presidència. Direcció Generala de Relacions Institucionals i Informatives. València. 1991.]

[ ROVIRA CLIMENT, J.J. Rafalgarí. Editorial Cinctorres Club. Tortosa. 2000]


 Tornar al segle XIII