Setmana Santa banyada, la del 2002

Per Setmana Santa, pluja o vent; altrament, no és santa.
Com de savi és el refranyer de l'aigua!

La setmana santa del 2002 ha estat passada per l'aigua. Jo he estat fora de Crevillent i l'únic contacte amb la meua gent ha estat per telèfon i per la televisió.

Els familiars m'han contat que al poblet on visc vent i pluja van impedir que els actes de la Setmana Santa d'Interès Nacional tingueren el ressò que mereixen. La tromba d'aigua de Tenerife i els trens estavellats a Torredembarra que eixien a la televisió eren notícia de segon terme a ma casa, comparats amb la decissió de suspendre la tradicional processó del divendres sant de matí. Només puc imaginar-me aquest esdeveniment, i vist des de la distància catòdica, veient per Tele5 els plors dels costaleros de Sevilla.

El tradicional esmorzar del divendres no es va suspendre. Però això ja ho saben tots, sobretot els agarraos d'un pas que van fer la processó pel seu compte, i encara que això va provocar la indignació de les forces vives (o vivales) del poble:"Una actitud realmente desconcertante e impropia", escrivien els diaris que s'ocupen de la localitat, els meus tios m'han dit que van aconseguir els aplaudiments d'un públic àvid d'emocions fortes, caramels i ciris sacramentals.

La nit del divendres encara ens va reservar una sorpresa als amants de veure aquests fets per la televisió. El punt2 valencià mostrava la nostra processó local, famosa pels seus cants i els seus cors, presidida pel bisbe auxiliar Monsenyor Jesús García Burillo i amb el colofó genial i berlanguià d'una brigada de la Legió espanyola de la base Álvarez de Sotomayor a Viator (Almeria). El meu poble guanya punts en la votació per substituir Calabuch a la segona part de París-Tombuctú. O per substituir Bétera en els plans de l'OTAN. Encara que no convé donar idees...

I tot això l'únic any que recorde no haver estat a casa durant les festes... és qüestió de tornar-ho a repetir tots els anys.

Crevillent, 2 d'abril de 2002