Setmana Santa banyada,
la del 2002
Per Setmana Santa, pluja o vent; altrament,
no és santa.
Com de savi és el refranyer de l'aigua!
La setmana santa del 2002 ha estat passada
per l'aigua. Jo he estat fora de Crevillent
i l'únic contacte amb la meua gent ha
estat per telèfon i per la televisió.
Els familiars m'han contat que al poblet on
visc vent i pluja van impedir que els actes
de la Setmana Santa d'Interès Nacional
tingueren el ressò que mereixen. La tromba
d'aigua de Tenerife i els trens estavellats
a Torredembarra que eixien a la televisió
eren notícia de segon terme a ma casa,
comparats amb la decissió de suspendre
la tradicional processó del divendres
sant de matí. Només puc imaginar-me
aquest esdeveniment, i vist des de la distància
catòdica, veient per Tele5 els plors
dels costaleros de Sevilla.
El tradicional esmorzar del divendres no es
va suspendre. Però això ja ho
saben tots, sobretot els agarraos d'un
pas que van fer la processó pel seu compte,
i encara que això va provocar la indignació
de les forces vives (o vivales) del poble:"Una
actitud realmente desconcertante e impropia",
escrivien els diaris que s'ocupen de la
localitat, els meus tios m'han
dit que van aconseguir els aplaudiments d'un
públic àvid d'emocions fortes,
caramels i ciris sacramentals.
La nit del divendres encara ens va reservar
una sorpresa als amants de veure aquests fets
per la televisió. El punt2 valencià
mostrava la nostra processó local, famosa
pels seus cants i els seus cors, presidida pel
bisbe auxiliar Monsenyor Jesús García Burillo
i amb el colofó genial i berlanguià
d'una brigada de la Legió espanyola de la base
Álvarez de Sotomayor a Viator (Almeria). El
meu poble guanya punts en la votació
per substituir Calabuch a la segona part de
París-Tombuctú. O per substituir
Bétera en els plans de l'OTAN. Encara
que no convé donar idees...
I tot això l'únic any que recorde
no haver estat a casa durant les festes... és
qüestió de tornar-ho a repetir tots
els anys.
Crevillent, 2 d'abril de 2002
|