Critica literària



Resum del pròleg del llibre d'Isidor Cònsul. Llegir i escriure. Papers de la crítica literària

Defensa de la crítica literària com a activitat creativa.

Massa sovint, l'àmbit i els estaments de la crítica són vistos des de la simplicitat gratuïta dels tòpics i és conegut el vell clixé que ens qualifica de creadors frustrats. No hi estic d'acord perquè la sortida és massa fàcil i és una qualificació que acostuma a acompanyar-se amb un deix d'acidesa i connotacions amargants. Tot i això és una definició que circula i acostuma a aflorar en la boca dels escriptors de creació davant un article que no els és favorable, d'un estudi o una antologia que els oblida, o de la mena de comentari crític que dibuixa un mirall diferent al qual els plauria reflectir-se.

Una segona consideració general acusa la crítica literària de mandarinat, d'afavorir uns corrents estètics sobre uns altres i de prioritzar determinades tendències literàries.

No faré cap esforç per negar-ne l'evidència perquè, efectivament, han existit i existeixen escoles de crítica que assagen d'analitzar i presentar els productes de creació literària arrecerats rere l'escut i la perspectiva d'una talaia determinada: a vegades des dels paràmetres d'una metodologia específica i altres des del gruix d'una ideologia particular. En el passat més immediat hem viscut el desconcert d'escoles de crítica que es pensaven haver descobert Amèrica, o que havien arribat a formulacions de treball vàlides per a tothom. La conjunturalitat efímera d'alguna d'aquestes propostes s'ha traduït en programes inflats de pedanteria que el pas del temps ha convertit en runes, material de desguàs i fins objectes de vergonya aliena.

Ni creadors frustrats ni mandarins. Davant del fracàs de massa projectes programàtics i perquè entenc que la reflexió del crític no pot avançar-se mai a la realitat del creador, em plau de defensar la crítica literària des de la humilitat, la simplicitat i la grandesa de l'ofici de lector. Crec, per això mateix, que un crític literari és un lector voraç i apassionat. El tipus que ha tingut la sort de creuar-se amb el verí de la lectura i es planteja una primera relació amb la literatura a partir de l'obvietat de llegir-la. Ara bé, passat aquest primer estadi que no es diferencia gens de la figura d'un lector convencional, el detall que singularitza la feina del crític és la necessitat d'opinar i de reflexionar sobre allò que s'ha llegit no es diferencia gaire dels neguits del poeta davant de la necessitat de fer un poema, o dels requisits interiors que mouen un narrador a explicar els contorns d'una història de ficció. I si la passió de llegir configura el primer estadi del procés, el conjunt s'arrodoneix amb la necessitat indefugible d'una reflexió posterior i la redacció dels comentaris que escaiguin. [...]

Un crític literari ha de tenir la sensibilitat del músic que s'acosta a l'obra d'altri per interpretar-la. I pot fer-ho, si en sap, amb la pràctica i la saviesa d'ofici que dignifica l'obra dels mestres.

El problema, si se'm permet, és que tots els oficis necessiten el purgatori previ d'uns anys d'aprenentatge, passats els quals, tampoc no va gens de malament una punta de tenacitat, el pebre de la constància i aquest detall impagable que és l'amor a la feina. Per contra, un dels pecats més greus en el conreu de la crítica literària neix de la supèrbia i acostuma a passejar-se del bracet amb la pedanteria i la intolerància.

[...] El dret a equivocar-se no reconeix privilegis i els problemes de miopia en el món de l'art són patrimoni de tots els que s'hi dediquen. De tant en tant, també els vells artesans fan malbé alguna peça de terrissa. De tota manera, el risc acostuma a minvar quan el treball és presidit per la serietat de l'ofici, quan s'estima la feina que es fa dia a dia i quan, després de galopar intensament com a lector pel verí de la literatura, se sent, imperiosa i potent, la necessitat de reflexionar-hi.

Isidor Cònsul
Cervera, juliol de 1994