Viatge al país de l’arròs



GASTRONOMIA
Emili Piera i Francesc Jarque, La nostra cuina. Edicions
Bromera. Alzira, 2002.

Què mengem els valencians? De Vinaròs a Oriola el tòpic diu que la majoria fem pàtria, un dia per setmana, davant d’un plat d’arròs. La resta de la setmana, i això més que un tòpic sembla una realitat indefugible, molts enyorem els dinars de la mare o de la iaia i, amb els fills al menjador de l’escola, mengem al nostre lloc de treball.

TÒPICS REDUCTORS
La nostra cuina ens parla de la cuina valenciana, una de les més castigades pels tòpics reductors i els menús turístics. Abans que aquest país esdevinga un immens parc temàtic, l’escriptor Emili Piera i el fotògraf Francesc Jarque han fet un recorregut molt complet i amè pels aspectes bàsics del menjar dels valencians: les matèries primeres, la cuina elemental (el pa amb oli i sal, les coques, les amanides i les verdures al forn), les olles i els putxeros (la cuina de cullera), el peix, el marisc, la carn i, no hi podien faltar, els arrossos. També hi trobarem un apartat per al vi, les llepolies, els gelats i la cuina d’autor; tot amanit amb receptes i suggeriments per si de cas volem dinar fora de la llar familiar en els cada vegada més nombrosos restaurants que ofereixen cuina del país.

UNA NOVA PERSPECTIVA
Aquest és un llibre fet amb molt bon gust i amb la mateixa cura que la monografia València per a veïns i visitants, amb Joan Francesc Mira en el paper de narrador que ara té Emili Piera, i amb Francesc Jarque que repeteix el de fotògraf, en un llibre de cuina fet des d’una perspectiva nova, moderna i acurada. Es tracta d’una monografia que pot ser assaborida de moltes maneres, ja que el format del llibre admet moltes possibilitats. De segur que hi ha lectors que s’inclinaran per mirar –i admirar– les fotografies, d’altres provaran d’aplicar les més de 100 receptes dels millors restaurants que hi apareixen recollides, molts –com jo mateix– coneixeran de primera mà, i d’una manera irònica molt característica, les anècdotes i la història d’una cuina que, com deia el gastrònom Llorenç Millo, “no és ni més rica ni més pobra, ni més bona ni més dolenta que qualsevol altra, però que té el mèrit de ser la nostra”.

Josep Manuel Martínez Polo
martinez.polo@ua.es