.
Medalla d’Or de Santanyí (Mallorca): |
||||||||||||||
Un quern de mots d’agraïment
|
||||||||||||||
Breu parlament pronunciat amb motiu de sa recepció de sa Medalla d'Or de Santanyí per |
||||||||||||||
Llorenç Vidal
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Bon vespre a tots:
|
||||||||||||||
Som aquí, amb voltros, i casi no m’ho puc creure, que hi sigui per rebre sa Medalla d’Or de Santanyí... I no m’ho puc creure perque pens que heu sobrevalorat es meus escassos mèrits, ja que jo, de veres, consider que he fet ben poques coses mereixedores d’aquesta distinció, per lo qual no l’esperava ni d’enfora fer-hi. |
||||||||||||||
Si me l’heu concedida com a fundador d’es "Dia Escolar de sa No-violència i sa Pau", això ès una cosa molt senzilla: se me va ocórrer a mi, però se li hagués pogut ocórrer a qualsevol altre. Tal volta s’unic petit mèrit ha estat sa tenacitat en mantenir-lo, des de sa seva fundació, contra totes ses dificultats, durant més de coranta anys; però d’això n’ès capaç qualsevol caparrut com jo. I com a escriptor i poeta tenc una realista i modesta opinió de mi mateix. A un poema publicat fa poc a sa revista cultural gaditana "Tántalo" me definia a mi mateix amb aquestes paraules:
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Si a un li donen un premi que se mereix, ha de dir "gràcies" per gentilesa, però si a un li donen un premi d’es qual no n’ès mereixedor o just n’ès mereixedor a mitges, ha dir "gràcies" dues vegades. Per això a tots voltros, a sa corporació municipal, an ets amics que amb sos vostros parlaments heu exagerat –i tant!- es meus migrats mereixements i a tots es que estau aquí vos dic, de tot cor, "moltes de gràcies" .
|
||||||||||||||
I ara permeteu-me un doble brindis:
|
||||||||||||||
Primerament, brind aquesta Medalla d’Or de Santanyí a tots es mestres, professors i dirigents de grups juvenils, pacifistes i de drets humans que, un any darrera s’altre, cada 30 de gener fan realitat s’obra d’es "Dia Escolar de la No-violència i sa Pau" a ses seves escoles, col.legis i instituts.
|
||||||||||||||
En segon lloc, brind aquesta Medalla d’Or de Santanyí a mumpare, a mumare i an es meu germà, es cossos d’es quals reposen en es nostro cementeri santanyiner, ja que ells se n’haurien alegrat d’haver pogut estar avui aquí amb noltros. Però no just a ells, sinó també a tots es nostros avantpassats -es vostros i es meus- que amb so seu esforç callat, a vegades ben humil, una generació darrera s’altra, han construit aquest poble que tant estimam.
|
||||||||||||||
I, per acabar, com tots es poetes, ho faré amb una poesia, un sonet dedicat a Santanyí des de sa meva residència a sa vorera de la mar atlàntica, un poema que alguns ja coneixeu perque figura en es "Pregó de ses Festes de Sant Jaume de 1994". Se titula "A SANTANYÍ, DES DE LA DIÀSPORA" i diu així:
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
I res més, novament moltes de gràcies i una fraternal abraçada d’amic a tots.
|
||||||||||||||
Llorenç Vidal |
||||||||||||||
Santanyí, 26 de novembre de 2005
|
||||||||||||||
* * *
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
* * *
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||