.
Elogi de la moderació
|
per |
Llorenç Vidal
|
Tal volta un dels mals de la societat d'avui sia la immoderació: immoderació en la feina, immoderació en els ocis i en els divertiments, immoderació en l'economia, immoderació en la política, immoderació en les actituds davant l'existència, etc., fins al punt que es podria dir que algunes ideologies si fossin moderades serien maneres de pensar democràticament més o manco acceptables, però que, en caure en el radicalisme, són font de discòrdia, d'incomprensió, d'intransigència i d'inconscient insolidaritat. Ens oblidam massa sovint d'aquella coneguda glosa d'Antonio Machado als seus "Proverbios y cantares":
|
|||||
|
|||||
Al "Diccionari Català-Valencià-Balear" trobam definida la "moderació" con la "qualitat de moderat; acció i efecte de moderar", definició que ens remet al verb "moderar", o sia "aplacar, fer menys accentuat; allunyar de l'excés", i a l'adjectiu "moderat", que vol dir -sempre seguint el mateix "Diccionari C-V-B"- "allunyat de l'excés" i especialment "allunyat, en política o religió, dels partits extrems".
|
|||||
I és aquesta moderació el valor ètic i autoeducatiu que ens du a l'equilibrada mesura de pensament, de sentiment, de paraula i d'acció, actitud que, presa com a norma de vida, evitarà que caiguem en errors irreparables dels quals, amb el temps, ens hàgim de penedir i que ens sia difícil esmenar.
|
|||||
La serenitat, aquella serenitat, per exemple, que tant admiram a les "Horacianes" i a "El Pi de Formentor" de Miquel Costa i Llobera, és fruit d'una manera moderada de ser i d'estar que ens fa forts enfront de les circumstàncies adverses, amb un coratge no agressiu que irradia tranquil.litat, calma, pau i acolliment al seu entorn:
|
|||||
|
|||||
La temprança -junt a la prudència, la justícia i la fortalesa- és una de les virtuds cardinals i la moderació, en la vida individual i en la vida col.lectiva, és una de les formes actives de la temprança, una virtud o un valor -què té més?- que, si es viu i es practica, produeix bons fruits per a un mateix i per als altres. No debades si són viscuts moderadament els béns, els goigs i els plaers són més plàcids i duren més temps i els mals i els dolors es fan més soportables, ja que, com diu el sentenciós "haikai" (1) que dóna títol a aquest article:
|
|||||
|
|||||
Llorenç Vidal
|
|||||
(Última Hora, Palma de Mallorca, 23 de julio de 1998)
|
|||||
_________________________
|
|||||
(1) Inclòs posteriorment al llibre de haikais / haikus Llorenç Vidal: "Petits poemes", Publicació anexa als antics Quaderns Literaris Ponent, Mallorca / Cádiz, 1999.
|
|||||
* * *
|
. * * *
|
E-mail: |
|