.

 

Evocació d'Abu Yahya

 

per

Llorenç Vidal

 

El 31 de desembre, aniversari de la conquista de la ciutat de Palma per Jaume el Conqueridor, té per Mallorca un doble simbolisme. D'una banda la commemoració de la gesta que reincorpora la nostra Illa al món occidental a través de la Corona d'Aragó i d'altra el final de l'etapa islàmica del reialme mallorquí. Molt s'ha parlat popularment de la primera significació i massa poc de la segona, sobretot si consideram que la història no avança a bots, sinó que és un "totum continuum" -valga l'expressió- que es desplega per evolució progressiva des de l'època pre-talaiòtica fins als nostros dies, en una "executòria històrica almanco cinc vegades mil.lenària de l'espai balear", com destaca el Dr. Alvaro Santamaría en la seva recent i documentada obra "Ejecutoria del Reino de Mallorca" .

 

Es per això que Abu Yahya, el darrer walí musulmà illenc -relativament autònom i que governava en nom del Califat almohade- esdevé una figura de notable importància en el devenir històric multicultural del poble mallorquí, ja que és per Mallorca i en relació al Rei En Jaume lo mateix que Boabdil -més de dos sigles i mig més tard- serà per Granada i en relació als Reis Catòlics. Es ver que sabem relativament poc de la seva vida. Sí ens consta, pel "Llibre dels Feyts", la defensa desesperada que va fer de la Medina Mayurqa, però ens manca conèixer amb exactitud molts d'altres aspectes, com, per exemple, el seu destí posterior, que segons Al-Majzumí, en el seu "Kitab el Mayurqa" o "Kitab Tarikh Mayurqa" (Llibre d'Història de Mallorca) va ser de tortura i mort a mans dels conquistadors. Unicament una supina ignorància de la nostra història regional pot fer que els mallorquins d'ara ignorem el seu significat, un significat romàntic que he evocat en aquest romanç ple d'ecos -més o manco llunyans- del romancer popular. Diu així:

 

EVOCACIÓ D'ABU YAHYA,

DARRER WALÍ MUSULMÀ DE MALLORCA

.

Què en serà de ma Mayurqa

si arriben els cristians,

si les naus d'Aragó vénen

carregades de soldats

catalans i aragonesos

i cavallers occitans,

reforçats per mercenaris

dels regnes continentals.

.

Què en serà de ma Mayurqa,

que ara és un país de pau

sota l'arc-del-cel benigne

de la fe dels musulmans.

Aquí vivim en concòrdia

els mallorquins vells d'antany

i els mallorquins venguts d'Africa

com un poble de germans,

units en la tolerància

i creences de l'Islam.

.

Què en serà de ma Mayurqa

ara que ja han arribat

i que assetgen Bab-el-Kòfol.

La volen enderrocar

per entrar dins la medina

aquests nssara forans.

.

Així pensava Abu Yahya,

nostàlgic al seu palau

mirant des de l'Almudaina

el més bell de tots els mars.

En ses mans duia un rosari

i, amb el cor extasiat

i sos ulls mullats en llàgrimes,

resava els cent noms d'Al.lah.

 

31 de desembre de 1229. 31 de desembre d'enguany. Homenatge, sí, a l'epopeia del Rei En Jaume el Conqueridor, creador del Reine cristià de Mallorques; però també un nostàlgic record per Abu Yahya, el darrer walí de la Mallorca musulmana. I, no en mancaria més!, una memòria per tots els qui -com a totes les guerres- sofriren i moriren en aquesta, quan lo que desitjaven era viure en concòrdia i pau.

 

Llorenç Vidal

 

 

Notes: Vocabulari de paraules àrabs usades en aquest article:

 

Walí (governant, governador, defensor), kitab (llibre), tarikh (història), Mayurqa (Mallorca), Bab-el- Kòfol (porta de les murades de Palma per on entraren les hosts del Rei En Jaume I, situada per on està actualment l'hospital militar), medina (ciutat), nssara (cristians) plural de nasrani (cristià), Almudaina (nom del palau dels Reis de Mallorca, a Palma), Al.lah (Déu).

 

(Última Hora, Palma de Mallorca, 29 de desembre de 1995)

 

.

 

Circulen diferents adaptacions d'aquest poema en mallorquí popular

i algunes no conserven es ritme ni sa mètrica que li són essencials.

Per això s'inclou aquí sa versió en mallorquí popular original de s'autor:

 

EVOCACIÓ D'ABU YAHYA,

DARRER WALI MUSULMÀ DE MALLORCA

.

Què en serà de ma Mayurqa

si arriben es cristians,

si ses naus d'Aragó vénen

carregades de soldats

catalans i aragonesos

i cavallers occitans,

reforçats per mercenaris

d'es reines continentals.

.

Què en serà de ma Mayurqa,

que ara ès un país de pau

davall s'arc-del-cel benigne

de sa fe d'es musulmans.

Aquí vivim en concòrdia

es mallorquins veis d'antany

i es mallorquins venguts d'Àfrica

com un poble de germans,

units en sa tolerància

i creences de s'Islam.

.

Què en serà de ma Mayurqa

ara que ja han arribat

i que assetgen Bab-el-Kòfol.

La volen enderrocar

per entrar dins sa medina

aquests nssara forans.

.

Així pensava Abu Yahya,

nostàlgic n'es seu palau

mirant des de s'Almudaina

es més bell de tots es mars.

En ses mans duia un rosari

i, amb so cor extasiat

i es seus uis muiats en llàgrimes,

resava es cent noms d'Al.lah.

 

Llorenç Vidal

 

Publicat en mallorquí literari a Última Hora,

Palma de Mallorca, 29 de desembre de 1995

 

 

* * *

 

 

* * *

 

E-mail:

ahimsadenip@yahoo.es