Plantejament de l’activitat en general

1.1 Característiques de la institució on es desenvolupa.

1.2 Característiques dels nens sobre els que intervens: edat, nombre, situació, motivacions, interessos, costums

1.3 Plantejaments educatius que us proposeu: (objectius, normes, tipus de relació educativa nens-monitors, el quotidià...)

1.4 Metodologia de treball.

1.5    Criteris educatius comuns dels monitors.

1.6    Presentar el planning general, ritme, activitats...

1.7 Lloc on es desenvolupa l’activitat; característiques...

1.     Plantejament de l’activitat en general:
1.1 Característiques de la institució on es desenvolupa.

Els campaments a la Colònia Sant Eloi a Gerri de la Sal tingueren lloc als terrenys de la Colònia Sant Eloi de Gerri de la Sal el 19 al 30 de Juliol del present any. Són organitzats per la Parròquia de Tàrrega. La Colònia és gestionada per una junta sense ànim de lucre on hi intervenen des de particulars fins a membres de la Parròquia de Tàrrega. Els terrenys de la colònia pertanyen al Bisbat de Solsona. Com es pot deduir, la institució és d’àmbit confessional.

L’equip pedagògic es reuneix periòdicament abans de les acampades per a realitzar un plàning d’activitats i preparat tot el que sigui necessari per a la realització d’aquestes. Aquestes reunions són diàries quan falten 15 dies per a l’inici del campament. Una setmana abans de l’inici dels campaments es realitza una reunió informativa amb els pares i monitors en la qual els pares poden formular les preguntes que vulguin als monitors i aquests informar i donar alguns consells pel que fa a la preparació de l’equipatge i altres temes d’interès.

L’equip de serveis està format per persones que voluntàriament, els dies en que es desenvolupa l’acampada, col·laboren en tasques de cuina, material, logística, manteniment ... El material utilitzat pels monitors és administrat pel cap de dia, el monitor encarregat de coordinar la resta de monitors i fer complir l’horari de les activitats. Normalment el cap de dia és el monitor que ha preparat les activitats però no necessàriament ha de ser així. Els serveis sanitaris corren a compte de Paquita Gasset, ex-infermera i encarregada d’infermeria i la supervisió de la neteja de les instal·lacions. La neteja de campament durant els dies d’acampada es realitza mitjançant serveis diaris que realitzen els acampats amb l’ajuda dels monitors (Menjador, Campament, Lavabos). La neteja de la cuina es realitzada per les cuineres. L’equip pedagògic i l’equip de serveis bàsics realitzaren les seves activitats sense ànim de lucre.

Els membres de la junta s’encarreguen durant tot l’any del manteniment i neteja de la casa de colònies i de les tasques de secretaria, documentació, administració i difusió.

La difusió de les acampades es feu mitjançant cartells i anuncis als mitjans locals. Les despeses corren a càrrec de la junta. El pressupost era aproximadament d’unes 750.000 ptes. El preu per acampat era d’aproximadament 25.000 ptes.

1.2 Característiques dels nens sobre els que intervens: edat, nombre, situació, motivacions, interessos, costums.

Els nens i nenes que normalment assisteixen als campament són majoritàriament de la comarca de l’Urgell, tot i que n’hi ha alguns d’altres comarques. Les edats dels nens i nenes  estan compreses entre els 6  i 14 anys.

Des del punt de vista socio-econòmic els acampats procedeixen de famílies amb un nivell adquisitiu mitjà sense conflictes socio-familiars. Alguns acampats procedeixen de famílies amb nivell adquisitiu més baix, algunes d’elles amb conflictes interns que es manifestaren sobre l’educand de diferents maneres. L’educador social del Consell Comarcal de l’Urgell, Jordi Baiget, està abans i durant tots els campaments en contacte amb l’equip pedagògic per a informar-nos i resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir en el moment d’actuar. 

Les principals motivacions dels acampats segons vàrem anar observant al llarg dels campaments eren, apart de passar uns dies de diversió en un medi diferent al que estan habituats, conèixer nous companys. Els motivava molt també, sobretot als nois, realitzar activitats que requerissin un cert desgast físic i activitats esportives.

El grup mostrava un gran interès per a activitats dinàmiques que es desenvolupessin en el bosc o prop del riu, així com a activitats nocturnes i vetllades. Alguns d’ells van mostrat un gran interès pel medi en el qual es trobaven: preguntaven els noms de les plantes i insectes que es trobaven en el lloc, caçaren insectes com ara pregadeus i fins i tot altres espècies com ara un gripau. Els nens de més edat, de 12 a 14 anys, mostraven molt interès per temes més complexos com ara la distribució del firmament i els canvis físics en el seu cos propis de la seva edat.

Els nens i nenes acostumaven a reunir-se en grups segons afinitats i edats sobretot durant l’hora de joc lliure, moments en que aprofitaven per a conèixer-se millor i, com no, per a jugar. A partir del cinquè dia, moment en que ja s’havien familiaritzat amb l’entorn, alguns d’ells acostumaven a accedir al riu, sempre sota control d’un monitor, tot intentant pescar algun peix, encara que no tingueren gaire sort. Durant el tems que els monitors deixàvem des de l’hora d’anar a dormir fins al xiulet de silenci alguns acampats tenien bastant interès per les històries de por, rondalles i contes. Durant aquest període de temps també aprofitaven per a xerrar i explicar-se diferents experiències passades durant els dies de campament.

1.3 Plantejaments educatius que us proposeu: (objectius, normes, tipus de relació educativa nens-monitors, el quotidià...)

Els objectius  que l’equip pedagògic es proposà durant les reunions mantingudes amb anterioritat al desenvolupament dels campaments es plasmaren en el seguit d’activitats realitzades. Com a objectius principals volíem:

- Proporcionar als acampats uns dies divertits i deferents al que estan habituats.
         -   Crear un ambient acollidor, obert i de confiança.
         -   Fer que els acampats s’interrelacionin els uns amb els altres respectant-se mútuament.
          -      Vetllar per evitar marginacions i lideratges negatius dins dels grups.
          -      Ser coherents amb allò que es diu i allò que es fa ja que els monitors som possibles models
            d ‘identificació per a l’acampat.
         -       Ensenyar a respectar la natura als acampats així com ensenyar-los, en la mesura que sigui possible, a distingir les diferents espècies de flora i fauna que hi ha a la zona del campament.

Les normes del campament eren les següents:

      ·         Tocs de xiulet:   1 .................... Atenció – Silenci
                              2 .................... Bandera
                              3 .................... Menjador
·         Respectar els monitors i personal del campament
·   Al matí no aixecar-se de les tendes, ni fer soroll, fins que ho diguin els monitors.
·         La camiseta del campament  només es fa servir per anar al poble, els dia de l’excursió i el diumenge de marxar.
·         Respectar les tendes i les instal·lacions.
·         Respectar els arbres.
·         No tirar papers ni brossa a terra.
·         El banyador només es pot portar a l’hora de la piscina.
·         No es pot entrar a secretaria.
·         No es pot entrar a la casa de colònies
·         No aixecar-se de la taula a l’hora dels àpats.
·         No menjar ni beure dins les tendes.
·         No banyar-se al riu.
·         Al vespre, quan toqui 1 xiulet, silenci absolut.
·        Límits del campament: Esplanada tendes, riu, cuina, camí

La relació monitor acampat s'intenta que sigui tan humana i cordial com fos possible. Els monitors som conscients de que els acampats ens tenen com a possibles models, per tant, durant el temps que ens trobem amb els acampats, adaptem la nostra conducta quan és necessari per tal de fer possible un bon funcionament del campament tant des del punt de vista pedagògic com de la vida quotidiana. Els monitors provem de mostrar-nos accessibles, cordials i propers a l’acampat. Una de les activitats marcades a l’horari de la jornada diàriament és el xurrac.

El xurrac consisteix en que els acampats de cada tenda es reuneixen amb el monitor responsable de la tenda a la tenda corresponent. Aquest moment és aprofitat per intercanviar impressions sobre les activitats, sobre els monitors, explicar-nos coses entre els acampats i els monitors que en un altre moment, fora del xurrac, no haguessin sortit a la llum. En aquest moment també és habitual que sorgeixin els petits problemes de convivència que els membres d’una tenda podien tenir. El monitor davant d’aquest cas, sempre sent coherent i argumentant la seva opinió provava de posar fi al problema.

L’hora del xurrac, sobretot en els primers dies, també és bona per als monitors per ajudar afectivament als acampats que s’enyoren o estan tristos. Durant els campaments, ells o els/les companys/es de tenda ens ho deien i nosaltres parlant amb ells procuràvem fer que l’enyorança es fes mica en mica més amena.

El xurrac acabava amb el xurric-xurruc. El xurric consistia en fer un petit joc o explicar un conte o rondalla. Seguidament es feia el xurruc que consistia en fer algun tipus de dansa tot anant al pal de bandera per procedir a la seva baixada que marcava el final de la jornada abans d’anar a sopar.

Durant la resta de moments del dia, sobretot en els moments de piscina i joc lliure, els monitors procurem participar tan com ens és possible quan els acampats ens ho demanen als jocs que aquests realitzen. Durant les activitats marcades per l’horari i planejades pels monitors ens mostrem tan actius i participatius com ens és possible ja que d’aquesta manera, a part de fomentar la participació dels acampats a l’activitat, quedaven més clares les regles del joc o dinàmica i ajudava a donar una sensació de proximitat i no d’autoritat.

Els monitors també sóm conscients que un abús de proximitat amb els acampats podia portar a que alguns d’aquests no respectessin les normes o a un mal funcionament del campament. Per aquesta raó des de bon principi tenim clar fins a quin punt podem arribar i que podem permetre i que no.

Els monitors plantegem totes les activitats tenint en compte que som educadors i que per tant, a part de fer passar una estona divertida als acampats, hem d’educar-los dins el mar del lleure. Per tant cada activitat te uns objectius educatius concrets.

Els monitors adaptem els nostres hàbits per tal de no perjudicar als acampats ni ser una mala influència en casos com ara el consum de tabac. Tenint en compte que com a educadors també hem d’educar per a la salut, els monitors que sóm fumadors deixàrem de fumar tan com ens va ser possible i marcàrem unes zones per a fumadors sempre fora de la vista dels acampats.

En el marc de l’educació per a la salut, cal recordar que el consum de tabac està prohibit en tot el campament a part de les zones marcades com a tals on, no cal dir-ho, no tenen accés els acampats.

Dins el marc també de l’educació per a la salut es fomenta també la higiene personal. Cada dia al matí, després d’un quart d’hora destinat a fer una mica de educació física, estan destinats uns 30 minuts perquè els acampats es rentin les dents, la cara, es pentinin, etc. Si volen també es poden dutxar voluntàriament  en aquests minuts tot i que cada dia hi ha dutxa obligatòria. El període de temps de dutxes obligatòries (cada dia)es decidí en reunió de l’equip pedagògic i en consens abans del campament.

El dia segueix un horari d’activitats que és moldejable depenent de les necessitats i de les condicions climatològiques del moment. Per exemple el diumenge 23, que estava destinat a l’oest americà, estava previst de realitzar activitats al riu i al bosc. El matí es presentava plujós i amb risc d’aparell elèctric a causa de les típiques tempestes d’estiu, per tant es va decidir canviar el planning i realitzar activitats ja preparades anteriorment en el cas que es presentés un dia com aquell. Aquest canvi dins l’horari també es realitza quan en l’hora de piscina el temps no és favorable per al bany. L’encarregat de fer complir l’horari és el cap de dia. L’horari de les activitats es penja pel cap de dia a l’exterior de secretaria a la vista de tothom a primera hora del dia.

Els acampats aprofitaven les hores de joc lliure o l’hora de piscina per a escriure cartes  o postals per als de casa. Al acabar-les les portaven a secretaria des d’on les portàvem al poble perquè fossin distribuïdes.

L’hora dels àpats està marcada dins l’horari del dia i no es produeixen canvis substancials a no ser que es deguin a necessitats de tipus logístic com en els dies en que es dina al bosc i el dia de l'excursió. Es procura que els acampats segueixin una alimentació variada i es vetlla per a una bona higiene alimentària.

1.4    Metodologia de treball.

Els monitors i el cap de monitors realitzem reunions periòdiques abans de l’inici dels campaments per tal de fixar objectius, normes del campament, punts d’interès i per a realitzar el plànning de les activitats. Aquestes reunions son diàries quan falten 15 dies pel començament del campament. En aquestes reunions es tracten temes com ara el tabaquisme en els acampats, com actuar en cas d’emergència, etc.

Cal remarcar la figura del cap de dia que és l’encarregat del material del dia i de fer complir l’horari. El cap de dia és qui aixeca els acampats pel matí i els fa els 15 minuts d'educació física diaria. També és l’encarregat de fer els tocs de xiulet i d’anar mitja hora abans dels àpats a veure les cuineres per  comprovar si tot estava apunt. El cap de dia també ha d’informar a les cuineres amb la suficient antelació en cas que es produeixi un canvi en l’horari dels àpats i el lloc on han de ser servits. També és el responsable d’informar al cap de monitors i responsable del campament, el Mn. Camprubí, de qualsevol problema important durant el dia.

Al matí, el cap de dia i un voluntari revisaven el material i feien aixecar els acampats a l’hora. Seguidament es feia la gimnàstica que era dirigida pel cap de dia. La gimnàstica consistia en una sèrie d’exercicis de baixa intensitat pensats bàsicament per a evitar lesions.

Després de l'educació física i mentre els acampats es dediquen a la higiene personal el cap de dia va  a la cuina a preguntar si l’esmorzar està apunt moment en que aprofita normalment per a esmorzar. Mentrestant el voluntari desperta, si no estan desperts, la resta dels monitors. Després d’això el voluntari va a esmorzar mentre la resta dels monitors pugen bandera amb els acampats i van a servir-los l’esmorzar.

Els monitors les tendes del quals no tenen que realitzar cap servei van a esmorzar i la resta realitza el servei de la seva tenda juntament amb aquesta. Les tendes que no tenen serveis han d’ordenar la tenda durant la mitja hora aproximadament que duren els serveis. Els monitors que tenen servei esmorzen quan aquest s’ha acabat. Seguidament es procedeix a començar l’activitat del dia.

Durant l’hora de bany com a mínim dos monitors estan a la zona de la piscina per evitar possibles accidents i actuar en conseqüència en el cas necessari. La resta de monitors o estem pel campament amb la resta d’acampats o estem a secretaria revisant i preparant el material per l’activitat de la tarda o estem descansant a secretaria. Mitja hora abans de l’hora de dinar el cap de dia va a la cuina a comprovar que tot està apunt per a l’àpat i comença a dinar juntament amb un altre monitor. A l’hora marcada el cap de dia  fa els tres tocs de xiulet corresponents a menjador i els monitors que no estan dinant serveixen el menjar. Després de servir el dinar els monitors dinanen. Després de dinar era el moment del dia destinat al joc lliure. En aquest moment els monitors aprofitem per fer un descans mentre anem controlant que cap acampat surti fora dels límits del campament. Abans del començament de l’activitat de la tarda es prepara tot el material necessari i el cap de dia toca 3 tocs de xiulet perquè els acampats vagin cap al menjador, lloc on s’expliquen les activitats.

Aquest funcionament explicat s'aplica quan no és possible que tots els monitors mengin al menjador amb els acampats ja que s'ha de preparar l'activitat de tarda o hi ha qualsevol altra raó que ho exigeix.

Abans de berenar el cap de dia va a la cuina per assegurar-se que el berenar està apunt. A l’hora de berenar toca els tres tocs de xiulet per indicar que els acampats han d’anar al menjador. Després del berenar es procedeix a explicar l’activitat del vespre a les grades situades al menjador.

Al finalitzar l’activitat del vespre es fan dos tocs de xiulet per anar al pal de bandera i des d’allí es procedeix al xurrac i després d’aquest a baixar la bandera. L’acte de pujar i baixar bandera es realitza per monitors i acampats. Els acampats es col·loquen per tendes amb el respectiu monitor. Cada pujada o baixada de bandera és realitzada per una tenda diferent. Mentre es procedeix a la pujada o baixada de bandera es canta l’himne del campament.

Mitja hora abans de sopar el cap de dia va a la cuina i s’assegura que tot està apunt i toca els tres tocs de xiulet. Si no hi havia joc de nit dos monitors sopaven mentre la resta serveix el sopar, la resta ho fa quan el sopar esta servit. Seguidament es fa anar els acampats cap a la tenda. Al cap d’una hora es toca silenci. Si hi ha joc de nit, els monitors que han d’intervenir directament en el joc sopen, la resta ho fa quan el sopar esta servit. Els monitors que han sopat primer van a controlar i preparar el material necessari i aprofiten per a maquillar-se i disfressar-se si és necessari. Després del joc de nit es fa anar els acampats a dormir. Una hora després es toca silenci.

Aquest funcionament explicat s'aplica quan no és possible que tots els monitors mengin al menjador amb els acampats ja que s'ha de preparar l'activitat de tarda o hi ha qualsevol altra raó que ho exigeix.

A la nit, després de que el cap de dia hagi tocat el xiulet de silenci, els  monitors controlem els acampats i en cas de que un acampat requereixi alguna atenció especial els monitors se n'encarreguen. Quan tots els acampats estan dormint els monitors ens reunim a la secretaria de monitors per tal de realitzar una valoració del dia. Després d’això el cap de dia del dia següent i un voluntari van a dormir ja que el dia següent s’han d’aixecar aviat per a realitzar un repàs del material necessari per al dia i despertar els acampats. La resta de monitors netegem i ordenem secretaria i es fan torns de vigilància fins 2 hores després de que s’hagi tocat el xiulet de silenci. Aquest és el moment en que també es realitza una revisió del material utilitzat durant el dia i s’ordena. El cap de dia es procura que no ho sigui més d’un dia seguit i al mateix temps que sigui un monitor/a que el dia següent no tingui servei amb la seva tenda.

El dia abans de la sortida dos monitors surten per a comprovar que l’itinerari a seguir l’endemà és factible i que el camí està en òptimes condicions. En el cas de la sortida de l' any a la font del Comacalent, a causa de les pluges dels dies anteriors en els quals plogué i hi hagué alguna petita tempesta elèctrica acompanyada amb vent la ruta preparada per anar a Peramea seguint un petit sender a través del bosc era impracticable cosa que ens feu decidir canviar la sortida a Peramea per una altra que al final va ser a la font del Comacalent a la qual s’accedeix per una pista forestal que estava en òptimes condicions.

 Distribució de les tasques abans dels dies de l’acampada:

       ·       Convocar reunions equip de monitors: Mn. Camprubí
·       Difusió: Junta
·       Compra de material: David Moñino,  Mn. Camprubí
·       Convocar reunió pares: Mn. Camprubí o Marc Minguell
·       Impressió i enquadernació del dossier d’activitats: Marc Minguell 

Distribució de les tasques durant els dies de l’acampada: (Any 2000)

       ·       Recollir medicaments dia de sortida de l’estació: Marc Minguell
·       Recollir diners dels acampats i guardar-los: Roger Martí
·       Passar llista a la sortida de l’estació i sortides: Núria Palacios
·       Material monitors: David Moñino i Marc Minguell
·Carregar motxilles dia d’arribada al campament: Eloi Lecha i Roger de la Iglesia
·       Infermeria i subministrament dels medicaments: Paquita Gasset 

1.5    Criteris educatius comuns dels monitors.

Els monitors sóm conscients que ens trobàvem en un marc d’educació no formal i que per tan, a part d’entretenir i de fer passar una bona estona als acampats, hem d’educar. Els monitors coincidim en la majoria dels punts referents a la manera que hem d’educar dins del marc en que ens trobem i l’edat que tenen els acampats.

Els monitors creiem que s’ha d’educar tenint en compte tres punts primordials: la persona, la cultura, i la societat.

Hem de potenciar els valors i aptituds de l’acampat propis d’una persona lliure, humana, solidària, activa, conscient, i reflexiva. Tothom es lliure d’escollir, els monitors hem d’orientar i aconsellar, mai inculcar. Tothom te les seves idees i aquestes s’han de respectar. Com a catalans també creiem importants ensenyar el propi de la nostra cultura, sempre respectant les altres. Entenem que la cultura d’un poble és el que el fa poble i l’enriqueix. Hem de combinar l’actualitat amb allò tradicional analitzant-la sobretot amb un to festiu. També volem treballar per una societat plural, democràtica i justa. Una societat amb llibertat en tots els àmbits: polític, religiós, cultural, sexual, etc. Per aquesta raó volem crear un entorn de respecte mutu. Volem trencar les barreres que puguin crear una marginació per qualsevol causa social o cultural. També tenim amb compte l’àmbit confessional dels campaments. Cadascú de nosaltres restem oberts a orientar el nostre treball d’acord amb els criteris educatius de la institució en la qual ens trobem.

Els monitors volem treballar en la promoció i foment de la salut. Volem educar en els hàbits de neteja i d’higiene personal. També potenciem l’àmbit de l’ordre i neteja així com el de mantenir una bona i equilibrada alimentació. També donem molta importància a la lluita contra el tabac. 

També es vol treballar en l’àmbit ecològic. El lloc on estan situats els terrenys on tenen lloc els campaments és idoni per a treballar-ho ja que ens ofereix la possibilitat d'observar la natura des de la vora. Sempre es vetlla per mantenir el campament i el seu entorn net de brossa, així com que es respecti la flora i la fauna del lloc.

1.6    Presentar el planning general, ritme, activitats...

 Ritme previst per als campaments.

Ritme durant la realització dels campaments.

L’activitat es realitza anualment als terrenys de la Casa de Colònies Sant Eloi a Gerri de la Sal. La casa de colònies està situada a un quilòmetre i mig del poble de Gerri de la Sal, Pallars Sobirà. Gerri de la sal està situat a la vall del Noguera Pallaresa i és conegut per l’explotació de la sal extreta per evaporació de l’aigua de la font salada del peu del poble, vora del riu, recollida prèviament en basses. La casa de colònies està situada a la vall del riu Ancs, afluent del Noguera Pallaresa. El riu Ancs te una amplada d’un parell de metres i una fondària màxima en la zona del campament d’uns 40 cm. És poc cabdalós cosa que permet el desenvolupament d’activitats en el seu llit i en el seu interior. El campament està situat a la dreta d’una pista forestal i envoltat per un bosc amb la vegetació pròpia de la baixa muntanya. La climatologia de la zona és pròpia de la muntanya. Durant els dies en que tenen lloc els campaments acostuma a fer sol amb temperatures que normalment ronden els 20º© i els 30ºC. El matí i la nit són freds amb temperatures al voltant dels 15ºC. Tot i això el temps varia bastant sovint com és propi de la muntanya i de l’època de l’any podent crear-se una tempesta amb pluja i aparell elèctric que obliga a plantejar-se activitats paral·leles en cas de mal temps.

El campament està format per una casa de colònies, on es troben els serveis de cuina, manteniment i infermeria, una piscina, serveis sanitaris, secretaria de monitors, magatzem, camp de futbol i explanada de tendes on s’instal·len les tendes (aquest any 2000 un total de 7). La proximitat al poble és de gran ajuda tan pel que fa al subministrament de queviures i les comunicacions, com per a necessitats mèdiques en cas d’urgència. L’ús de telèfons mòbils facilita molt les comunicacions. Tot i estar relativament a prop de Gerri, al estar al peu d’una pista forestal poc transitada i no d’una carretera o una altra via més transitada permet que el contacte amb la natura sigui més gran.