RECORDANT L' OVIDI.-

Pels que ja passem de la quarantena i recordem amb delit els anys més bons

i lluents de la música catalana en general, potser alguns artistes, algunes tendències

i alguns fets gloriosos relacionats amb la nostra música ens semblen a hores d' ara

antropologia pura i dura però, afortunadament, no sempre ha de ser així.

Potser un dels exemples més punyents i pràctics d' aquesta teoria l' avala un dels

nostres grans cantautors, malauradament desaparegut, l'Ovidi.

De trajectòria coherent, immaculada, a un nivell tant artístic com de compromís,

l'Ovidi fou sens dubte un dels grans cantautors i el seu record ens vindrà a tall,

no només per explicar un xic la seva qualitat com a músic i com a persona,

sinó també com a exemple del que us deia al començament de l'article.

L´Ovidi, història pura de la Cançó Catalana, provinent d'Alcoi , un cop mort

triomfa sens dubte, i ho fa dins els cors més joves d'aquest país, algunes

de les seves cançons més senyeres han estat versionades pels nous grups

de la música més rock en català i això a més a més del fet que aquest jovent

ja n'havia sentit a parlar d'ell per la nostra generació ha fet que l'Ovidi

tingui ara per ara la glòria que no va poder gaudir als seus darrers anys de

vida,.

Aquest jovent que puja ho fa amb empenta, il·lusió , viu el present, però

també és capaç d´esprèmer i reciclar el passat, grups com Els inadaptats

amb versions de cançons de l'Ovidi com ara La fera ferotge o Perquè vull

fan que la gent jove vibri d'allò més amb els temes del malaguanyat

Ovidi i estimi i admiri a l'artista i la seva obra.

Això realment és important pel català , per l'artista i, també, per recordar

els patiments i els coratges dels músics d'aquells temps, no pas massa llunyans, en que

encara ara, moltes dels seus ideals estan per complir.

Per tal que tot l' immens bagatge de cançons en català no sigui pur record, una

antiguitat somorta fora molt interessant editar les cançons ja existents, història

viva de la cançó i de Catalunya en tots els formats musicals possibles, les

més variades versions i els més diversos estils per a què, d'aquesta manera,

aquest inenarrable reguitzell de cançons, amarats d'història i de lluita, farcits

d'amor a la llengua catalana, es difongui i arribi a´tots els sectors possibles

de la societat catalana i tots i cadascun de nosaltres conegui, estimi i

se ´n senti orgullós de la seva història musical.

ANTONI GARCIA IRANZO