Antoni Garcia és un altre membre de Produccions La Clara, col·lectiu musi- cal del qual també forma part Ricol (Rock & Clàssic, 28/11/01), i com aquell es decanta per la cançó d’autor. Però les semblances acaben just aquí, perquè Antoni Garcia pren com a refe- rents principals alguns dels clàssics de la Nova Cançó –“Raimon, Pi de la Serra, Sisa, Llach...”– i construeix el seu discurs musical amb l’única ajuda, ex- cepte en algunes cançons que compten amb arranjaments de Ricol, d’una simple guitarra i la nuesa de la seva veu. Iniciat en la música als 19, Garcia ja ha arribat als 41 anys, i és amb la seva primera maqueta amb pretensions, Co- llage!!, que intenta fer-se un lloc en el circuit dels cantautors. Per cert, que aquesta recerca el va dur a fer unes de- claracions sobre el Taller de Músics –“Al dir-los que cantava en català em van dir que ells no em podien garantir la feina”– que ara reconeix que del tot correctes, perquè faltava ells no es dediquen al circuit tors, però ho vam parlar molt ment i ara ja està tot resolt”. demostrat que allò no era així, han editat discos en català”, Garcia. Tornant, però, a Collage!!, defineix el disc com un “recull çons” en el qual hi ha cabuda “dues o tres cançons molt com Porcs i senyors, que parla ranys de viure en una gran ningú es coneix i a la que poden ganyen i t’ensarronen, o Avui amb una lletra senzilla que experiència que tots hem viscut vegada, la de beure una copeta i no ser del tot conscient de veuen els altres”. “També hi –continua Garcia– melancòliques d’amor, on es treballen mes nies, com poden ser Obre els ulls i Cançó breu”. Però el seu fort són els temes en què la guitarra pren el protagonisme a la veu, fet que segons el músic “respon a la inquietud que tinc de treballar les harmonies de la guitarra”, com es com- prova en talls com Cançó breu, Balada flamenca, Cançó amb dissonàncies, Avui és un bon dia (atenció a les picades d’ull a Quico Pi de la Serra) o la que dóna títol al disc, Collage!!, un tema que es titula així “perquè comença afla- mencada i acaba com mig jazz”. Dues Antoni Garcia L’AS A LA MÀNIGA COMPONENTS: Antoni Garcia (veu i guitarra) MAQUETES: Collage!! (2001) CONTACTE: Tel.: 93 350 01 01 Jordi Palmer La cançó d’autor és el gènere de referència d’Antoni Garcia, un músic que s’emmiralla en clàssics com Ovidi Montllor i Lluís Llach com a punt de partida d’un discurs propi versions completen el disc, Va com va i El jorn dels miserables, la primera d’Ovidi Montllor, i la segona de Lluís Llach. “Va com va –explica Garcia– és un tema que m’agrada molt, perquè parla de la difícil relació entre el patró i l’obrer. Pel que fa a El jorn dels misera- bles trobo que és una cançó encara vi- gent, on surt el rampell de la ràbia”. Si no n’hi hagués prou amb aquest material, Antoni Garcia ja treballa en noves cançons, en les quals la guitarra encara guanyarà més presència, però això serà en un futur pròxim. Pel que fa al present, Garcia vol centrar-se en la composició de temes per a terceres persones. “Vull trobar la manera de tro- bar cantants que estiguin interessats en les meves cançons”, explica. Entre concerts i composicions, An- toni Garcia espera poder fer realitat un dels seus objectius, poder dedicar-se plenament a la música. Esperem que el temps l’ajudi.